La preqüela de The Thing de 2011 intenta endinsar-se en el que va passar amb l’equip noruec a l’estació d’investigació abans dels esdeveniments de la pel·lícula de Carpenter. La història segueix Kate Lloyd (interpretada per Mary Elizabeth Winstead), una paleontòloga reclutada per ajudar a investigar un descobriment fascinant: una nau extraterrestre enterrada al gel i el seu tripulant alienígena congelat. El problema, com és de suposar, és que aquest alien no es queda gaire quiet.

Visualment, la pel·lícula intenta retre homenatge a l’original, però ho fa amb efectes CGI que, tot i ser correctes, no tenen el mateix impacte físic que els efectes pràctics de 1982. La criatura, capaç d’imitar els humans, fa que el nivell de paranoia segueixi alt, però és difícil no sentir que falta alguna cosa d’aquell horror tangible. La preqüela va intentar connectar els punts amb el film original fins als detalls més obsessius —fins i tot recreant elements de l’estació com les destruccions i el cadàver congelat amb el coll tallat. Tot plegat mostra el respecte dels creadors per l’obra de Carpenter, però la sensació d’un cert ‘deja vu’ persisteix.

Pel que fa a les actuacions, Mary Elizabeth Winstead porta el pes amb una actuació sòlida, però el seu personatge no acaba de tenir la mateixa profunditat que els de l’original. Tot i que Winstead fa un bon paper com a líder reticent, falta aquell carisma esgotat i brutal de Kurt Russell en el paper de MacReady. La resta de l’equip noruec fa la seva feina, però com a grup no acaben de transmetre aquella mateixa química tensa i carregada de la pel·lícula de Carpenter.

Com a pel·lícula de terror, funciona prou bé amb algunes escenes de suspens que mantenen la tensió. Però és just dir que la preqüela no aporta gaire de nou a l’univers de The Thing. Funciona com una explicació per a l’estació noruega i els detalls de l’escenari que trobem a la pel·lícula original, però per als fans de Carpenter pot deixar una sensació d’incomplert. Tot i així, per als que no poden tenir prou d’aquest món, és una manera d’estirar una mica més la tensió i l’horror de l’alienígena que et posa la pell de gallina.