Manifest Hacker

El Manifest del Hacker, també conegut com The Conscience of a Hacker, és un dels textos fundacionals de la cultura hacker. Escrit per The Mentor (Loyd Blankenship) el 8 de gener de 1986, poc després del seu arrest, aquest text va ser publicat en el setè número del magazín electrònic Phrack, una publicació icònica en els cercles underground de la informàtica.

El manifest reflexiona sobre la mentalitat, la frustració i el món dels hackers, tot reivindicant la curiositat i la recerca de coneixement com a motors d’aquesta subcultura. Va aparèixer en una època en què els hackers estaven en el punt de mira dels mitjans de comunicació, sovint demonitzats per unes accions que, segons l’autor, tenien més a veure amb el desig d’aprendre i explorar que amb intencions malicioses.

Aquest text no només parla d’ordinadors i xarxes, sinó també d’un sistema educatiu, social i econòmic que, per als hackers, es percebia com opressiu i obsolet. A continuació, la meva traducció lliure d’aquest text tant important.

Un altre ha estat atrapat avui; és a tots els diaris. “Adolescent detingut per escàndol de delictes informàtics”, “Hacker arrestat després de manipular un banc”…
Maleïts nanos. Són tots iguals.

Però vosaltres, amb els vostres cervells de tecnòcrates dels anys 50 i les vostres titulacions de psicologia encartonades, heu mirat mai darrere els ulls d’un hacker? Us heu preguntat què el fa funcionar, quines forces l’han modelat, què l’ha format?
Jo sóc un hacker. Entra al meu món.
El meu és un món que comença a l’escola… Sóc més llest que la majoria de companys, i aquesta merda que ensenyen m’avorreix.
Maleït dropo. Són tots iguals.

Estic a l’institut. He escoltat els professors explicar per quinzena vegada com es redueix una fracció. Ho entenc. “No, senyoreta Smith, no he fet els càlculs en paper. Ho he fet de cap…”
Maleït nano. Segur que ho ha copiat. Són tots iguals.

Avui he fet un descobriment. He trobat un ordinador. Un moment… això és increïble. Fa el que li dic. Si s’equivoca, és perquè m’he equivocat jo, no perquè no m’agradi…
Ni perquè se senti amenaçat per mi…
Ni perquè em trobi impertinent…
Ni perquè odïi ensenyar i no hauria d’estar aquí…
Maleït nano. Només juga a videojocs. Són tots iguals.

I llavors va passar… es va obrir una porta cap a un altre món. Travessant la línia telefònica com l’heroïna per les venes d’un addicte, un pols electrònic m’empeny a buscar refugi de les incompetències del dia a dia… i trobo un fòrum.
“Això és. Aquest és el meu lloc.”
Conec tothom aquí… encara que mai els hagi vist, encara que mai els hagi parlat, encara que mai els torni a sentir… us conec a tots.
Maleït nano. Tornant a ocupar la línia telefònica. Són tots iguals.

I tant que som iguals! Ens han alimentat amb farinetes a l’escola quan estàvem famolencs de carn… I els pocs bocins de carn que ens donàveu estaven mastegats i sense gust. Hem estat dominats per sàdics o ignorats pels apàtics. Els pocs que tenien alguna cosa per ensenyar-nos ens trobaven alumnes motivats, però eren com gotes d’aigua al desert.

Aquest és el nostre món ara… el món de l’electró i del switch, la bellesa del baud. Fem servir un servei que ja existeix sense pagar per una cosa que seria ridículament barata si no fos gestionada per golafres explotadors, i ens dieu criminals. Explorem… i ens dieu criminals. Cerquem coneixement… i ens dieu criminals. Existim sense color de pell, sense nacionalitat, sense prejudicis religiosos… i ens dieu criminals.
Construïu bombes atòmiques, feu guerres, assassineu, enganyeu, mentiu i intenteu fer-nos creure que és pel nostre bé… però els criminals som nosaltres.

Sí, sóc un criminal. El meu crim és la curiositat. El meu crim és jutjar la gent pel que diu i pensa, no pel seu aspecte. El meu crim és ser més llest que vosaltres, una cosa que mai em perdonareu.

Jo sóc un hacker, i aquest és el meu manifest. Podeu aturar aquest individu, però no podeu aturar-nos a tots… al cap i a la fi, som tots iguals.

Podeu trobar l’original aqui: https://phrack.org/issues/7/3