Què collons és DeepSeek i per què tothom perd el cul amb això?

El món de les IA és un món molt petit, bàsicament es compon de peixos molt grossos que fan coses molt bèsties gastant molts diners, posant molta gent a desenvolupar sistemes en màquines caríssimes que gasten una burrada d’electricitat, si bé és cert que hi ha una comunitat d’usuaris que experimenten i desenvolupen pel seu compte petits models (o no tan petits) que poden entrenar i fer córrer en ordinadors domèstics, però el pes realment està en les grans empreses. De sobte ha aparegut un projecte que ha agafat amb les calces baixades a tots aquests leviatans, un projecte xines, fundat per Liang Wenfeng, un gestor de fons de cobertura de 40 anys, DeepSeek va néixer com una unitat de recerca en IA dins de la seva firma High-Flyer, valorada en 8.000 milions de dòlars.

El concepte que ofereix Wenfeng és clar: crear una IA potent, accessible i, sobretot, econòmica. Mentre els gegants tecnològics inverteixen fortunes en desenvolupaments costosos, DeepSeek opta per un enfocament “low-cost”. Amb un pressupost de menys de 6 milions de dòlars en potència de computació, han entrenat el seu model DeepSeek-V3 utilitzant xips Nvidia H800, menys avançats, amb la meitat de potència dels actuals H100 i amb la meitat de consum elèctric. A més que és un dels pocs xips que es venen directament al mercat xinès.

Aquest enfocament minimalista no només ha reduït els costos, sinó que també ha demostrat que es podia aconseguir un rendiment comparable als millors models occidentals, com el ChatGPT d’OpenAI, però a una fracció del preu i amb un consum energètic molt inferior.

Però, què fa que DeepSeek sigui realment diferent? És simplement un chatGPT del xino? A més de la seva eficiència, han decidit fer el seu model DeepSeek-R1 de codi obert, cosa que permet que la comunitat global accedeixi, modifiqui i millori la tecnologia i el més interessant de tot, és que qualsevol que tingui un ordinador domèstic i ganes de perdre una estoneta, pot fer-ho córrer en local, a casa seva, sense que les dades surtin del seu ordinador, però per desgràcia no és tan potent ni còmode com entrar a la web de DeepSeek.

Aquesta combinació de rendiment, accessibilitat i transparència ha fet que DeepSeek es converteixi ràpidament en una alternativa atractiva per a empreses i desenvolupadors que busquen solucions d’IA eficients sense arruïnar-se. I tot això, sorgit d’una empresa que va començar amb recursos limitats però amb una visió clara i una determinació ferotge per desafiar l’statu quo.

Ara bé, no tot són flors i violes. DeepSeek pot ser codi obert, però els seus servidors són a la Xina i això vol dir que es regeixen per les lleis xineses. I si una cosa és segura, és que el govern xinès no és gaire fanàtic de la privacitat individual. Tot el que passa pels seus sistemes pot ser monitoritzat, analitzat o, com a mínim, accessible si algú de dalt decideix que li interessa. En aquest sentit, no és que sigui molt diferent de confiar en els serveis d’una corporació americana, amb els servidors pintats amb barres i estrelles i una gran placa que posi “MADE IN USA”, on Musk pot estar prenent notes entre bastidors. Però si algú es pensa que està parlant amb una IA lliure i independent, potser hauria de tornar a mirar-se la lletra petita.

Per entendre per què DeepSeek ha fet trontollar el mercat, primer cal entendre com funcionava el taulell de joc fins ara. L’IA no és només una qüestió de software. És una indústria sencera construïda sobre una xarxa d’interdependències on cada actor depèn dels altres per existir. D’una banda, tens els fabricants de hardware: Nvidia, que ha estat imprimint diners amb cada nova generació de xips acceleradors; AMD, intentant seguir-li el ritme; i Intel, que cada cop sembla més un boxejador vell intentant aguantar dret al ring. Després tens els desenvolupadors de models, amb OpenAI i Anthropic al capdavant, mentre Microsoft i Google intenten comprar-se un seient a la taula a cop de talonari. Però això només és la superfície. Per sota hi ha les infraestructures energètiques, perquè aquestes màquines devoren electricitat com si s’hagués d’acabar el món (de fet si segueixen a aquest ritme potser s’acaba), i per tant, les empreses d’energia, les de refrigeració i els proveïdors de servidors cloud també estan en aquest joc.

El problema és que aquest sistema s’ha anat construint com una piràmide humana absurda, on tothom ha anat pujant sobre els altres, i els de baix han fet el mateix fins que, al final, ningú no toca de peus a terra. Els diners han anat entrant en forma de rondes d’inversió cada cop més grosses, promeses cada cop més exagerades i una fe cega en què la IA serà “la pròxima revolució industrial”. I aquí és on entra la broligarguia: aquest club privat de megamultimilionaris que, d’una manera o altra, sempre acaben remenant les cireres. Elon Musk, per exemple, va decidir muntar la seva pròpia IA, xatejar-la amb el seu ego i de passada intentar destrossar OpenAI, la seva ex, en directe i sense filtres. Mentrestant, Sam Altman, CEO d’OpenAI, ha estat anant de bracet amb Microsoft i altres inversors per assegurar-se que els diners no deixin de rajar, fins al punt que el govern americà ja ha deixat clar que pensa invertir bilions en IA a través d’aquests mateixos actors. I Trump? Ell, encantat de prometre que els Estats Units dominaran aquest sector com ho fan amb les armes, perquè si una cosa sap fer la indústria americana, és convertir qualsevol cosa en un oligopoli i després acusar la competència de ser un perill per la democràcia.

Tot això ha fet que el mercat es converteixi en una bombolla especulativa on els actors no només guanyen diners perquè venen tecnologia, sinó perquè el valor de les seves accions es dispara cada cop que fan un anunci espectacular. I aquí és on entra DeepSeek: un jugador nou, imprevist i, sobretot, descontrolat. Algú que, en comptes de seguir les normes d’aquest joc, ha decidit fabricar-se el seu propi tauler. I això, als que viuen d’aquest sistema, els posa molt, molt nerviosos.

El que ha passat amb DeepSeek ha estat un terratrèmol financer que ha agafat per sorpresa la borsa i la indústria tecnològica. Quan s’ha fet evident que una IA potent es podia entrenar i executar amb una fracció dels recursos que fins ara es consideraven imprescindibles, els inversors han reaccionat com reaccionen sempre davant d’una amenaça que no comprenen: pànic.

Nvidia, que ha estat creixent en valor perquè molts inversors els veien com el venedor de pics i pales durant la febre de l’or, ha descobert que les pales i els pics ja no eren tan necessaris com pensaven. En dos dies, ha perdut 556.400 milions de dòlars en capitalització borsària. Broadcom i Taiwan Semiconductor, dos gegants que també han basat el seu negoci a vendre hardware clau per a l’entrenament de models d’IA, han perdut 199.400 i 165.900 milions respectivament. Però el cop no s’ha quedat només en els fabricants de xips. Les grans empreses que compren i utilitzen IA, com Microsoft, Alphabet i Amazon, també han vist com els seus valors han caigut, ja que el mercat s’ha començat a preguntar si les seves inversions multimilionàries en IA supercostosa tenien sentit. OpenAI, Anthropic i altres companyies que es dediquen a vendre IA han quedat tocades, perquè el model de negoci que tenien s’ha posat en dubte. A més, les empreses que venen infraestructura per a datacenters, com Arista Networks i Equinix, etc. La necessitat energètica dels grans models d’IA ha estat un factor clau en l’augment de valor de moltes empreses elèctriques, però DeepSeek ha demostrat que es pot aconseguir un rendiment similar consumint molt menys. Això ha provocat que empreses que havien pujat en borsa perquè proveeixen energia per fer funcionar aquests centres, com GE Vernova, Constellation Energy i Siemmens Energy AG, també han rebut l’impacte. En total, en un sol dia s’han esborrat 53,3 miliards de dòlars en valor borsari.

Davant d’aquest escenari, la indústria ha començat a moure fitxa. OpenAI ha introduït una nova opció que permet fer servir un model amb raonament avançat, un moviment que alguns interpreten com una resposta a la irrupció de DeepSeek. Mentrestant, Nvidia i altres fabricants de hardware busquen com diferenciar-se i justificar els preus dels seus productes, mentre que els grans proveïdors d’IA intenten convèncer el mercat que els seus serveis encara són essencials.

Però la gran pregunta no és si DeepSeek ha vingut per quedar-se, sinó quant d’inflada estava aquesta bombolla. Han aconseguit aturar la deflació o aquest és només el començament d’una caiguda més gran? Si el valor del sector continua caient, potser deixarà de ser “el negoci del segle” i perdrà part de la seva influència. I si és així, quin paper tindrà DeepSeek i les empreses que adoptin estratègies low-cost com ells?

L’especulació financera ha convertit la indústria tecnològica en un casino gegant. La febre per la intel·ligència artificial ha fet que els inversors aboquessin diners sense entendre realment què compraven. No era una qüestió de tecnologia, sinó d’eufòria col·lectiva i de la promesa d’un futur on tot es tornaria màgic gràcies a la IA. Ara que el mercat ha vist que es pot fer el mateix amb menys recursos, el miratge s’ha trencat i la borsa s’ha desplomat. Aquesta dinàmica no és nova. Un petit grup d’inversors i directius la “broligarquia” tecnològica ha sabut aprofitar el hype per inflar els preus i treure’n profit mentre ha durat la festa. Però quan el globus ha començat a desinflar-se, qui ha pagat el preu són els petits inversors i les empreses que havien basat els seus models de negoci en una realitat que potser mai no ha existit.

Les grans corporacions mai han desenvolupat tecnologia per amor a la ciència o al progrés humà. Tot gira al voltant dels beneficis, i la intel·ligència artificial no és una excepció. Els sistemes generatius han estat creats amb la promesa d’automatitzar tasques, però quan aquesta automatització implica substituir llocs de treball, el que realment està passant és que es destrueixen vides per maximitzar beneficis. A més, la IA generativa es basa en el treball creatiu de milions de persones. Quan una IA escriu un text, compon música o genera una imatge, no ho fa del no-res: s’ha entrenat amb dades que provenen del treball humà. Això vol dir que cada contingut generat per una IA és, en certa manera, un robatori, un aprofitament massiu de la feina d’altres sense reconeixement ni compensació.

És innegable que aquests models són un prodigi tecnològic, però també és clar que s’han d’usar amb precaució. La seva imprecisió i propensió a inventar informació fan que siguin eines problemàtiques. Si han d’existir, s’ha de trobar una manera ètica d’utilitzar-los, limitant-los a tasques de suport, com resumir informació o donar format a textos, i evitant-ne l’ús per substituir la feina humana. El geni ja ha sortit de la llàntia, i no tornarà a entrar-hi, però encara es pot decidir com fer-lo servir de manera responsable.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Categories:
PHP Code Snippets Powered By : XYZScripts.com