La història darrere la imatge del biaix del supervivent
Durant la Segona Guerra Mundial, els avions aliats eren atacats constantment per la Luftwaffe, l’aviació nazi. Molts d’ells no tornaven a la base i es perdien per sempre. Els que tornaven, ho feien plens de forats de bala.
Després de veure el nombre de baixes, el Departament de Guerra dels Estats Units va prendre la decisió de protegir els seus avions amb blindatge, però no podia fer-ho a tot arreu perquè era massa pesada i reduïa la velocitat i el consum de combustible.
Per això, va encarregar una anàlisi d’on rebien més trets els avions que tornaven. Els resultats van mostrar una distribució com la que veieu a la imatge. El Departament de Guerra va pensar amb una clarividència militar que calia posar el blindatge només on hi havia més forats de bala, ja que allà era on els avions rebien més trets. Així podrien enviar als pilots “més protegits”.
Per sort, hi havia algú que va adonar-se d’un petit problema. Algú que, per sort, no era militar, era un matemàtic brillant i un gran estadista. Algú que es deia Abraham Wald.
Abraham Wald va néixer el 1902 a Cluj-Napoca, una ciutat de Transsilvània que llavors formava part del Regne d’Hongria i ara pertany a Romania. Era fill d’una família jueva religiosa i intel·lectual, però discriminada socialment.
Wald no va poder assistir ni a l’escola primària ni a la secundària perquè el sistema educatiu hongarès exigia als alumnes anar a classe els dissabtes, cosa que contradeia les seves creences religioses. Per això va ser educat a casa pels seus pares, que eren uns professors molt competents.
Després de recórrer diverses universitats europees, en arribar la Segona Guerra Mundial Wald va emigrar als Estats Units per invitació de la Cowles Commission for Research in Economics, per treballar en recerca en econometria.
Durant la Segona Guerra Mundial, Wald va ser membre del Statistical Research Group (SRG) a la Universitat de Colúmbia, on va aplicar les seves habilitats estadístiques a diversos problemes bèl·lics. Entre ells, els mètodes d’anàlisi seqüencial i d’inspecció per mostreig.
Un dels problemes que el SRG va tractar va ser examinar la distribució dels danys als avions que tornaven després de volar missions per donar consell sobre com minimitzar les pèrdues de bombarders per foc enemic.
Wald va veure els resultats de l’anàlisi que havia fet el Departament de Guerra i va veure un error en la seva lògica. Va fer un estudi i va córrer a aturar el Departament de Guerra de cometre un error que costaria vides.
Wald va explicar que posar el blindatge on hi havia més forats de bala era un error, ja que aquests eren els llocs on els avions podien rebre trets i sobreviure. Els llocs on no hi havia forats eren els que feien caure els avions.
Per demostrar-ho, Wald va fer una analogia: si es vol saber quines parts del cos són més vulnerables a les bales, no es pot mirar només les persones que han sobreviscut a un tiroteig, sinó també les que han mort. Si només es mira els supervivents, es podria pensar que cal protegir el braç o la cama, però no el cap o el cor.
Wald va proposar posar el blindatge on no hi havia forats de bala, ja que aquests eren els llocs on els impactes eren fatals i feien caure els avions. Així es podrien salvar molts pilots que abans morien per trets enemics.
Gràcies al treball d’Abraham Wald, els avions van ser reforçats en les zones més vulnerables i van augmentar les seves possibilitats de tornar de les missions. Aquesta història ens ensenya una lliçó sobre com analitzar les dades.
I si us ha agradat la història podeu trobar la samarreta que apareix a la imatge, la que vaig fer en honor a aquesta història a: https://botiga.4xsample.cat/products/tis-but-a-scratch
Deixa un comentari