WarGames és una d’aquelles pel·lícules que defineixen una època i no ho fan pas per la trama en si, sinó per com capten els aires de paranoia i fascinació tecnològica dels anys 80. És el moment en què Matthew Broderick, en un dels seus papers més decents, interpreta un adolescent una mica especialet que aconsegueix piratejar el sistema de defensa dels Estats Units sense voler. Dir que és una de les seves millors actuacions no és gaire difícil, però reconeguem que aquest cop es mereix la menció. Ally Sheedy, per la seva banda, fa un paper estel·lar i aporta aquella dosi de personalitat i química que la pel·lícula necessitava.
A banda de les interpretacions, WarGames també és recordada per la seva visió innovadora del hacking i el phreaking, molt avançada per a l’època. Encara que no sigui exactament un documental de ciberseguretat, moltes de les tècniques i concepcions que s’hi veuen (com el traspàs a través de la xarxa telefònica) tenen una base real. És una pel·lícula que captava el moment en què la gent començava a adonar-se del poder de les màquines i de la vulnerabilitat dels sistemes informàtics.
I després tenim l’anècdota famosa de Ronald Reagan, que va veure la pel·lícula i va preguntar als seus assessors si allò de poder entrar als ordinadors militars podia passar de veritat. Per sorpresa seva (i de molts), no li van poder dir que no amb fermesa, cosa que va desencadenar tot un moviment cap a la ciberseguretat que va marcar el futur. És com si WarGames hagués encès una bombeta sobre la necessitat de protegir els sistemes, salvant les distàncies amb la part de ciència-ficció de la màquina autoconscient i tota la mandanga.
Com a pel·lícula, pot semblar senzilla en alguns aspectes, però els seus missatges sobre la futilitat de la guerra i la fascinació amb les màquines que puguin decidir el futur no deixen de ser interessants. La idea que l’única manera de guanyar sigui no jugar és d’una simplicitat i cruesa que va fer arribar el missatge a molta gent. WarGames potser no guanyaria cap premi d’interpretació, però té el mèrit d’haver estat una de les primeres pel·lícules mainstream que van plantejar la tecnologia com un espai d’aventura i de perill. Tot plegat, fa que la pel·lícula segueixi sent una mena de relíquia icònica
Overview
L’estudiant d’institut David Lightman té un talent especial per al hacking. Però, en intentar accedir a un sistema per jugar a videojocs no publicats, connecta per error amb l’ordinador de guerra del Departament de Defensa i desencadena una confrontació de proporcions globals. Amb l’ajuda de la seva xicota i d’un geni informàtic, David haurà de córrer contra el temps per enginyar-se-les i derrotar el seu oponent, evitant així un Armageddon nuclear.
Deixa un comentari